Qui no et vol mirar i s'amaga entre els cabells.
Qui no et vol reconeixer,
t'otorga la gràcia de la invisibilitat.
Passes a ser una substància transparent.
La teva massa corporal és del mateix color que la paret.
Això a vegades ho fan els cambrers,
la gent del poble que més o menys et coneix,
el noi/a que té una lluita amb ell pendent.
No és que no et volgués saludar,
volia que experimentéssis la invisibilitat.