Qui no et vol mirar i s'amaga entre els cabells.
Qui no et vol reconeixer, 
t'otorga la gràcia de la invisibilitat.
Passes a ser una substància transparent.

La teva massa corporal és del mateix color que la paret.

Això a vegades ho fan els cambrers, 
la gent del poble que més o menys et coneix,
el noi/a que té una lluita amb ell pendent.

No és que no et volgués saludar,
volia que experimentéssis la invisibilitat.