La inseparable història de la fàbula del senyor intermitent no té res a veure amb cordar-se el botó de la camisa, arremangar-se els punys i emetre una tos digna de ràdio.

La inseparable història de la fàbula del senyor intermitent té a veure amb el parpadeig dels teus ulls, amb les indecisions pròpies de l'edat, amb la incertesa de trobar el carrer que busques en el barri perifèric, amb l'intent d'obrir el paraigües fent més força que de costum.

La inseparable història de la fàbula transita en la complexitat de desvariejar entre l'home i l'animal. Si més no, no és el mateix? Per què ens/els mirem amb precarietat i amb dolor d'estòmac? Transita en la inexplicable relació que ha ajuntat aquestes dues paraules (la història i la fàbula) dins el meu cap. 

El mot inseparable respon a la creació d'expectativa, merament comercial i de cartell publicitari. Pròpiament de revistes i películes policromades. 

La construcció de la frase es basa en el sistema lingüístic i establert, per obeïr a una estructura que tothom pugui llegir i entendre.  Parlant sobre els espais que separen les paraules, cal dir que són necessaris per marcar respiració, per marcar un final i un inici, per marcar un espai, per manar a l'interlocutor (sigui d'avió o de casa) que PARI, que PARI òstia! que se li envagi la vista i que es despisti a ell mateix.

Així que us regalo uns moments de despiste

perquè descobriu què hi ha en el més proper.