Com que vaig veure que havien captat l’exercici vaig començar a introduir les diferents variacions que he comentat anteriorment. Vaig poder percebre que el grup-classe avançava d'una manera autònoma tot respectant el clima de treball així que vaig decidir anar a la Cantina a prendre un suc de taronja natural, doncs, de moment és el lloc que conec que, et fan un suc de 2 taronjes en got de vidre rústic per tan sols un euro. Vaig seure en una de les cadires tapiçades de marró amb ratlles liles, no gaire agradable als ulls, però sí prou còmode per fer una breu pausa. Bé, de fet, la breu pausa es va allargar una mica més del que tenia previst. En aquell moment vaig veure el reflexe de les potes metàliques de la taula i em vaig enrecordar que algú, a la sala de professors havia deixat unes claus. Unes claus tant brillants com aquell reflex. (Per si no havia quedat clar, repeteixo la similitud i la connexió que es va establir en el meu cap). Vaig fer l'últim glop i amb passes directes vaig arribar a la sala de professors. Efectivament, les claus estàven allà. Com era d'esperar, en el clauer especificava el lloc d'aparcament, el color, la textura, l'amplada, el model i l'últim cop que havia passat la ITV (ah! també hi havia una enganxina, suposo que de l'últim restaurant-braseria que haurien visitat). Molt fàcil vaig pensar. I així va ser. En menys d'un quart ja havia trobat el cotxe, m'hi havia pujat i tenia el cinturó posat. L'asfalt es va col·locar com a catifa de llarg recorregut i vaig començar a enfilar carreteres i revolts.