-Bona hora,
voldira parlar amb la interior de l'escolta,
la que no dorm,
la que espera,
la que manté la mirada al carrer
(o carretera)
quan toca el sol

-Sí, uns moments, s'està acostant,
ve pausada.

(Passa el paisatge de llarg, 
els camioners es giren, 
els edificis es fan llargs, 
els vianants s'entrebanquen)

-Aquí estic, què volies.

-Ah, ets així.

Per què has volgut mantenir el misteri, el gest ondulat de ràbia, la gelosia encolada, els retrets de pistola, el puny a la boca, els papers d'estrips, el vapor als ulls, el comentari infiltrat?
Per què estableixes la tensió de dits a cos, de pit a enfora?