Un de Casasses del llibre La cosa aquella

El prefaci faci'l fàcil
Més boig
que Roig
(ni tinc
ni cinc
ni fetge
de metge
ni ple
d'alè),
fent doble
redoble
de mots,
singlots
en vers
advers
i sec
a frec
de foc,
remoc
els fems
del temps,
desfaig
l'empatx
del viure,
tinc lliure
l'orella,
la cella
cremada,
cansada
la vista,
duc llista
de muts
perduts
i restes
de testes
i canes
humanes,
dels cors
dels morts,
refaig
l'escaig
del viu,
un riu
emmerda
la merda
que llenço,
condenso
aquest
paquet,
no taca
butxaca,
el duc a
la nuca
molest i
que resti
si em maten
gravat en
paraules
em plau, les
rebusco i
m'ofusco i
m'emprovo
si el trobo
un viure
de riure,
la fe
de re,
un somni
d'insomni,
un dau
que cau
a l'u,
menú
menut
he dut
a taula
(paraula):
no hi ha
més pa,
tot és
només
cabòria
d'història
d'Espanya
en canya
vulgar
i en part
cascada,
balada
serena
que mena
metzines
divines
del front
on són
de massa
a plaça
perquè
l'alè
dels rots
de tots
airegi
l'arpegi
d'un sol
llençol
ratat,
tacat
tan brut
que put
a pares
i mares
si volen
i dolen.
Descans.