La llibertat lligada a la corbata, truca a la porta movent-se com un pèndol.
A ponent i a occident fan cortesies abans de posar-se a dinar. Es llepen les puntes dels dits com qui s'empassa cinc dedals i tornen al llit. Amb les mantes fins a les orelles, fins adalt. 

L'exèrcit de cavallerosos ossos polars decideix arribar a la frontera. Porten sucant-hi el pà des de fa tres anys i volen saber què passa quan es desglacin les seves cases. Hivernen en el gel comú. Amb un comú denominador amenitzat pel fred i la tempesta. L'ós polar genèric es rasca el nas i la bola de neu més fina de l'imperi cau damunt d'una sabata d'explorador. El seu rellotge digital despunta la vesprada que s'escolaritza amb motxilla d'escolapi entre els forats i les esquerdes del glacial. 
La corbata ratllada no ha parat de moure's i suposo que materialitza el pas del temps. Un tic tac l'està movent i sembla que cada cop, el glaç minva en consistència i perd afiliació. El gelat d'aigua es converteix en bassa. I els ossos, com si fos una bassa d'oli, s'hi rellisquen i creen una espècie de manantial consumista. Qui vulgui tocar, tocar el gel desfet, no tindrà més remei que esquilar-se. Una norma prou contundent per entendre el sistema estúpid i de desitjos imposats que embolcallen les ciutats. L'ós esquilat sentirà el fred de la veritat en la seva pròpia pell. Fred de tatuatge, omitint el pelatge. La gran majoria s'haurà oblidat l'armadura de cavaller i amb la gran muntanya de pèl blanc s'hi faran barbes postisses per als homes i les dones que presumeixen de canes i entent el color blanc com a simbol de sabiesa i longevitat. Llarga vida a la transformació i al negoci que oculta barbetes i escots.