Hi ha una sala. Una cadira, un cubell, rajoles pel terra i més aviat tirant a groc que no pas a gris. En aquesta sala no hi has entrat mai. Has passat per davant. Has diambulat estones, però no hi has entrat. Has preferit configurar-te-la a la teva manera. Has fet un mapa de mi. Has evitat girar el pany i fer una passa endins. Te l'ha mires.

A vegades hi entro. És un lloc on hi puc tornar. A vegades no vull i la sala em magnetitza a dins. I m'hi fa estar. M'hi fa seure i posar-me la galleda als peus. És un refugi d'adversitat. Un lost and found de la meva vida.