Un cérvol que no li paraven de créixer les seves banyes. Li creixien les dues, a la vegada, a l'uníson. El ball de les banyes. Es recaragolaven entre sí, feien loops equidistants. Amb prudència sàvia, les banyes anàven adquirint una forma majestuosa. Com si res, al voltant del cérvol s'hi dibuixava un escenari fet amb dues línies gruixudes, unes branques que creaven carreteres. Al avançar, semblava que el bosc marxava amb ell, semblava que casa seva la portés flotant a sobre el llom. Amb el temps, ocells i rosegadors s'hi van instal·lar, deixaven els seus excedents i nius i caus ben falcats a les banyes. Alguns es van oblidar de la migració i es van tornar ocells sedentaris, de vida contemplativa. Ara eren passatgers d'un autobús de matolls, fulles i brots. El cérvol es movia, i amb ell, tot el que sustentava. Un bosc ambulant de quatre potes.