Una altra història és quan em sento incapaç de plantejar un tema a taula amb la fermesa articulant-me el cos. D'expressar-ho clarament, de remarcar el meu interès. Sempre hi ha un moviment de plats i coberts que em fa callar. Qui els mou és la meva mare que preocupada pel silenci, llença pregunta rere pregunta, dirigides únicament a mi. Fa tant que no vens, fa tant que no et veig, fa tant temps que et desconec que necessito saber qui és la meva filla.