A mesura que Reinette es feia coneguda en la societat, fins i tot el rei acabà sentint-ne a parlar. La seva mare Madeleine Poisson, encara ambiciosa perquè es complís la profecia, portà Reinette múltiples vegades en carruatge al bosc reial, amb l'esperança de trobar-se el rei "accidentalment". Finalment, Reinette conegué el rei Lluís XV el 1745. Un grup de cortesans, incloent-hi el seu sogre, promogueren la seva coneixença amb el monarca, que encara estava de dol per la mort de la seva segona amant oficial, la duquessa de Châteauroux. Al febrer del 1745, fou convidada a un ball de màscares al palau de Versalles en celebració del casament del fill del rei.

En un moment determinat, aparegueren vuit figures disfressades al Gran Saló de Ball, vestides còmicament d'arbusts de teix, una de les quals era el rei disfressat. Per casualitat o conscientment, Reinette, disfressada de Diana, dea de la caça, trobà el seu objectiu, i aviat el rei es tragué la lligadura i començà a parlar-hi de temes de la cort. Al març, ja havia esdevingut una visitant habitual i amant del rei, instal·lada a Versalles.

Ell li comprà també el feu de Pompadour, un marquesat amb títol i escut d'armes, car necessitava un títol per a poder ser presentada a la cort. Al juliol, Lluís en féu una marquesa i ella se separà legalment del seu decebut marit; el 14 de setembre, fou presentada formalment a la cort, i aviat dominà les maneres típiques de l'etiqueta cortesana, tot i que es diu que inicialment el rei digué de broma als seus amics més propers que hauria d'ensenyar-li moltes coses (referint-se clarament a les seves arrels burgeses). Malauradament, la seva mare havia mort massa aviat per a veure complir-se la profecia; tanmateix, s'havia complert, i a l'edat de vint-i-tres anys, Jeanne-Antoinette era l'amant indiscutida del rei, amb un poder considerable i amb les atencions de la cort. Aviat entraria en un món d'aliances, conspiracions, política i frivolitats.