Estès a terra un nom de carrer. Imprès en el mateix format. Imita la pedra allisada i els quatre forats i claus a cada vèrtex. Resulta ser un tros de full, damunt del terra i cada cop que s'obren les portes, baixen els passatgers, pugen els que esperen, es queda quiet. Des que estic asseguda, encara ningú l'ha trepitjat. En breus m'hi acotaré i podré llegir el que hi posa. La següent parada és la meva. L'agafo: Paraguas de aluminio antiviento.