El tornar a començar, 

des de l'ou.

des de l'ou estimat que guardes entre els teus dits.

no es desfà, no m'enganyes, és impossible que es desfaci.

ja sé que el poses al congelador quan arribes a casa, res, el deixes uns minuts, allà guardat, al calaixó compartit.

Cap a dos quarts de deu, el treus i te'l passejes per casa.

(entre la manta del sofà)

a vegades et penses que està dins una vitrina de museu, sobre un coixí de vellut vermellòs i protegit amb rajos ultravioletes.

Això, ultravioleta que et poses si algú gosa tocar-lo.

(No cal destapar-lo per saber que és mentida)